La frase

NOTA: Una gran cagada en l'edició d'aquest bloc va fer que s'esborressin tots els articles publicats. Ara, tot i recuperats, les dates de publicació dels articles (molt anteriors a les que apareixen ara), no coincideixen per res amb les dates en que es varen escriure.



13 d’agost del 2014

Ta-ta ta-txan!!



L’actuació d’un mag o il·lusionista pot arribar a ser molt entretinguda, sobretot mentre no descobrim com aquest mag du a terme els seus fascinants i desconcertants trucs. Si coneixem com es realitza el truc o per casualitat el descobrim, ens sentim una mica estafats, l’actuació perd tot el seu encant i tot cau en un cert patetisme. En molts casos el truc és senzillíssim, consisteix en desviar l’atenció de l’espectador cap un punt concret i aprofitar aquest precís instant per realitzar qualsevol canvi als nostres morros sense que ens adonem.


Ja sigui per vici, per costum o per masoquisme, abans de buscar les notícies que m’interessen en mitjans alternatius i independents, miro i llegeixo les notícies en alguns dels mitjans convencionals, aquests que per sobre del periodisme i la informació està la ma que els dona de menjar, ja siguin els polítics de torn o les entitats que els financen. És a dir, primer miro les notícies que em volen donar a conèixer i després busco les notícies que vull conèixer. D’aquesta manera vaig descobrir fa temps que visc en un món màgic, i no em refereixo a un món màgic en sentit figuratiu envoltat d’efectes meravellosos sinó a un món màgic en un sentit més realista, o sigui, ple de trucs, d’aquests trucs de tu mira cap aquí que jo faig desaparèixer això per allà... Posaré com a exemple el famós truc del polític, que mentre fa mirar al públic la mà amb la que proclama la independència, amb l’altra va fotent retallades a tort i a dret, en sanitat, en educació, en drets laborals i en ales de pollastre.


Sens dubte però, el truc més espectacular és el de fer desaparèixer un tràiler de vint metres amb un sol espetec de dits. O dit d’una altra manera, intentar fer desaparèixer amb un sol espetec de dits tot l’escàndol de corrupció que existeix en la sanitat catalana i que coneixem gràcies a Albano Dante i Marta Sibina, editors de la revista cafèambllet, amb el seu admirable periodisme d’investigació. Per més que aquest truc l’intentin realitzar grans i experts il·lusionistes com TV3 o Catalunya Ràdio, de moment només li ha sortit bé a David Copperfield.


Si el truc, tot i la seva espectacularitat encara no us ha flipat prou, es pot millorar de la següent manera. Agafem el grec Kostas Vaxemanis, periodista que ha destapat importants casos de corrupció i que ha aconseguit treure de polleguera nombrosos polítics i poderosos del seu país, i li dediquem dues pàgines senceres d’un diari (El Periódico, 03-11-2012, pag. 10-11) i li donem un tracte quasi d’heroi, mentre amb l’altra mà, assentem els editors del cafèambllet davant dels tribunals i els condemnem a pagar una multa de 10000 euros per restablir l’honor (per cagar-s’hi!!) de Josep Maria Via, assessor sanitari d’Artur Mas.


Mentre TV3 va espetegant els dits i calla, fins i tot el Washington Post s’ha fet ressò del que ha destapat la revista cafèambllet, pura màgia!!