Caiguda lliure.

En un centre de paracaigudisme, l’ordre de salt des de l’avioneta el marca la veterania del saltador, de tal manera que quan més novell ets, més tard saltes. D’aquesta manera, sempre es dona la situació que en el teu primer salt et quedes sol amb el pilot de l’avioneta abans de saltar. És indescriptible la sensació que es sent en aquell moment, estant a la porta d’aquell avió menut, veient Catalunya en miniatura, a un pas de saltar al buit i sabent que no hi haurà cap instructor que corregeixi el més mínim error. El semàfor de salt es posa verd, dones un petit pas i la sensació més adrenolítica i fascinant que et puguis imaginar recorre el teu cos de cap a peus. Són poc més de cinquanta segons en caiguda lliure, que contats un a un són molts i que han estat sens dubte la sensació més bèstia que he viscut mai.

Desprès de tantes mentides per part de la classe política trilera i barroera tals com; “Espanya està a la “Champions league” de l’economia mundial”, que si “brots verds”, que si “al 2012 començarà a disminuir l’atur i remuntarà l’economia”, que tranquils que “nosaltres no augmentarem impostos”, que “els nostres bancs són un exemple de solvència” ha,ha,ha, aquesta si que era bona!!, que “aquest país en cap cas ha demanat un rescat ni falta que li fa”, afirmant-ho fins el dia abans de demanar-lo!!!... Per fi, en mig de tanta mentida una gran veritat, Mariano Rajoy afirma que no estem a la vora del precipici, i efectivament, no ho estem, ja hem passat la vora fa temps i estem caient al buit!! Gràcies Mariano per avisar, però tros de cabró, aquestes coses s’avisen abans per tal de tenir temps a col·locar-nos el paracaigudes!!!

Desprès d’aquestes mentides evidenciades, ens diuen els mateixos personatges que “Grècia no sortirà de l’euro”, que “a Espanya no és possible un “corralito””, que “els 100.000 milions del rescat”, ai perdó, “la línia oberta de crèdit europeu a la banca espanyola, els tornarà la banca i no es convertiran en deute sobirà que haurem de pagar tots els contribuents”, que “no acabarem tornant a la pesseta” i que “l’euro zona no se’n va a fer punyetes”... doncs això, que després de tanta mentida escoltes aquestes declaracions, i dius, ai mare! directes en caiguda lliure a una estampada general!!! I clar, saltar d’un avió pot fer molta gràcia però que et llencin és més aviat una putadeta.

Què dius? Pessimista jo?? tot el contrari!! aquesta situació desgraciada és una oportunitat única per tornar a canviar els valors que ens han portat fins aquí, o el que és el mateix, la indiferència que ha permès que els valors atrofiats d’altres ens hi hagin portat, per uns valors que ens tornin a fer una mica més humans a tots plegats, canviant un sistema obsolet per una altre de més eficaç. Hi ha altres maneres de fer provades amb fantàstics resultats, tant en empreses, com en banca, com en política. Tenim un paracaigudes a mà, s’anomena “Economia del bé comú” i entre tots hem d’estirar l’anella, que ara mateix en molts casos es deu trobar a l’alçada del nus de la corbata!!