Passat un temps d’aquell incident i seguint el consell de que la millor manera de superar una por és afrontar-la, vaig decidir comprar un hàmster per fer teràpia. Després d’uns dies, tot i tenir menjar abundant i un recó ple de cotó on dormir, semblava deprimit. Es sabia presoner però jo encara no havia superat prou la fòbia com per deixar-lo córrer per casa, així que vaig comprar-li un roda d’aquelles que se’ls hi posen dins la gàbia per tal que es distragués i s’animés una mica. No havien passat ni cinc minuts des de la instal·lació, que el hàmster ja era dins la roda corrent com una llebre amb una cara de felicitat que no us la podeu ni imaginar. Mentre el hàmster no feia altra cosa que córrer i córrer fent girar la roda a tota velocitat, vaig pensar que si muntava una petita dinamo i l’enganxava a la roda, obtindria l’energia suficient per fer anar un petit llum d’aquests que es subjecten als llibres amb un clip.
Tot i que ja estic curat i que el hàmster te la porta oberta per si vol sortir, aquí estem, el hàmster corrent sense parar dins la roda, feliç sense anar enlloc, sentint-se lliure, ignorant que per més que corri seguirà dins la garjola mentre jo aprofito la seva energia sense que li sàpiga greu.
Ara em torna al cap una noticia de fa uns mesos, la “Inauguració del nou centre comercial “Arenas” a Barcelona”. Curiosament, una roda com la que té el meu hàmster però disposada horitzontalment, on es formen cues i cues de persones per entrar a córrer i no anar enlloc, fent rodar la roda a tota velocitat, sentint-se feliços, sentint-se lliures, cremant tota la seva energia, mentre algú, una mica més llest, l’aprofitarà!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada