La frase

NOTA: Una gran cagada en l'edició d'aquest bloc va fer que s'esborressin tots els articles publicats. Ara, tot i recuperats, les dates de publicació dels articles (molt anteriors a les que apareixen ara), no coincideixen per res amb les dates en que es varen escriure.



13 de setembre del 2014

Jornada de reflexió.


Què bé! Avui estic molt pletòric i content!! Després de dos anys (normalment en cal esperar quatre) ens han deixat una jornada per a reflexionar!! Jo estic molt agraït de que em regalin aquest dia ja que m’entreno tot l’any per a fer-ho, però també crec que és una mica perillós això de deixar reflexionar a la gent una jornada sencera, penso que tot un dia per pensar és molt de temps i pot ser una animalada!! S’han parat a pensar els polítics que si deixen reflexionar a la població, aquesta es podria adonar de com estan les coses realment i es podria disparar sense fre l’índex de suïcidis?

Jo vull aprofitar aquesta jornada per fer, ni que sigui per una vegada a la vida, el que em diuen que faci, és a dir, reflexionaré! (aquesta vegada sense metàfora ni hòsties).


La primera reflexió és que això de que la campanya electoral dura quinze dies, és un “trola” com una casa i ja no s’ho creu ningú. A partir del dia després d’unes eleccions, els partits ja estan fent campanya per a les properes.


La segona reflexió, és que per al que s’ha dit en tota la campanya electoral no feien falta quinze dies, potser amb un parell d’hores ja hauria estat tot dit. Així que per a les properes eleccions proposo invertir aquest procés, de tal manera que es faci un dia de campanya electoral i després tinguem quinze dies per reflexionar, sense tenir que escoltar les mateixes tonteries cada dia durant quinze llargs dies abans d’anar a votar.


La tercera reflexió és crítica, com no, amb els mitjans de contaminació convencionals. Si en aquests mitjans només apareixen els de sempre, els que ja hi són, com collons pretenen que puguem conèixer noves propostes, noves alternatives, nous grups, noves idees, noves maneres d’entendre la política, o nous grups que en principi poden semblar honestos, encara sabent que el poder corromp, com a mínim els podríem donar el benefici del dubte.


Quarta reflexió. Si cada cop ens ha de costar més diners accedir a la salut, a l’ensenyament, a la justícia... si cada dia ens cobren més per circular, per aparcar... si m’aconsellen que em faci un pla de pensions si vull cobrar alguna cosa quan em jubili... si sento a dir que aviat això d’estar a l’atur no serà prou càstig per rebre un subsidi... etc. Llavors el meu dubte és, per a què collons serveixen els impostos que pago?? per a que un grup elevadíssim de presidents, ministres, consellers, alcaldes, assessors, amics, endollats i xupa tintes visquin com reis amb aquests impostos? Paguem impostos només per tornar un deute que no em contret nosaltres? Paguem impostos per mantenir un exèrcit que amb la seva cabra fa puta pena? Paguem impostos per pagar els cossos de seguretat i les porres que ens apallissen quan ens queixem? En tot cas, com ningú durant la campanya m’ha aclarit aquest tema ja estic mirant per el meu compte com va això de la insubmissió fiscal.

Cinquena i última reflexió. Em cago en la puta que va parir tots els vividors de la política que s’han cregut que el poble està al servei d’ells i no al inrevés!!!!!!!!. (Tots els meus respectes per aquestes senyoretes)