A
les 4:45 ha sonat el despertador com cada matí. Plovia que donava
gust, bé, donava gust però de quedar-se aferrat al llit!. He fet el
cafè amb un cigarret com de costum abans de baixar cap el port. Els
pronòstics de vent no eren bons però quan he sortit de casa m’he
adonat que s’han quedat molt curts. La mare que em va parir!!
quines ratxes de vent i quins cops de mar!! Per sort, totes les
barques hem decidit quedar-nos a port. Sóc dels que pensa que un
temporal, si te’l trobes quan ets a mar doncs no hi ha més remei
que sortir-te’n sigui com sigui, però anar a buscar tu el
temporal, és com si juguessis un número que no està en el bombo, o
sigui, que hi perdràs segur.
També diuen que al mar no se li ha de tenir por sinó molt de respecte, ja, ja... us puc assegurar que en tres ocasions allà mig, els collons no se m’han posat per corbata per què fa molt temps que vaig decidir no posar-me’n mai més una, però us asseguro que els portava per bufanda!!. Després, un cop a port, l’experiència ha estat brutal hi ha valgut la pena per el que s’ha après, però això sempre quan ja ets a port i has deixat enrere el temporal. Que valents som els mariners quan estem a la taverna del port!!
Com no hem sortit a feinejar he tornat cap a casa i després d’haver esmorzat, he baixat al passeig a gaudir d’aquest mar tan enrabiat d’avui. Quin espectacle!!!! Ona rere ona, diria que de dos metres i mig o tres, però aquí s’hauria d’anar amb el metro a mesurar perquè la gent de mar tendim a quedar curts per què anem de valents, llops de mar i aquests coses...
Ara mateix em pregunto, com pot ser que s’ompli el Camp Nou a 90 euros l’entrada?, com pot ser que s’ompli l’estadi olímpic per veure el Boss al mateix preu?, com pot ser que es paguin fortunes per veure segons quins espectacles? i fa 10 minuts al passeig de mar només fóssim tres persones, segons la guàrdia urbana dos i segons la delegació del govern només estava jo, admirant un espectacle visual meravellós, acompanyat del no menys espectacular ambient sonor de l’onada rebentant brutalment contra la costa, tot això ofert per la mare naturalesa i el més curiós, ofert GRATUÏTAMENT!!!!!!
Està clar que per gustos colors i que no per què jo ho trobi un espectacle digne de ser admirat ha de ser-ho per a tots. Però que fóssim només tres persones veient aquest espectacle em dona la sensació que ens han vençut, que ens ho han dit i ens ho hem cregut, el que no val diners, no val la pena.