En
el mail que vaig enviar per notificar la publicació de l’últim
article vaig fer la promesa que si arribava a les mil visites em
retiraria, però com podeu comprovar, no ha estat així. He observat
les grans multinacionals i he aplicat les seves estratègies per
vendre, al bloc “lacuadelcau”, així que us he mentit i demano
perdó per haver-ho fet. Sabia que si prometia la meva retirada, o
sigui, dir el que es vol sentir independentment de si és veritat o
no, us encarregaríeu ràpid de fer arribar el meu bloc a les mil
visites, i no em vaig equivocar, tots heu fet un enorme esforç
“clicant” qui sap quantes vegades i somiant que la meva retirada
era ja a la cantonada. Ho sento, només era una prova.
Es veu que en aquest món tan cruel i competitiu s’hi val tot, i la mentida, si té com a finalitat vendre i augmentar beneficis, ja no és tan mentida. Així que si teniu dos fills, us heu quedat a l’atur i teniu una hipoteca a la que no podeu fer front, encara que us begueu una Coca-cola no sereu feliços, i si tot i la dramàtica situació ho sou, tingueu clar que la beguda no te res a veure. Tampoc estareu condemnats a ser tontos de per vida si no aneu al Media Markt i si teniu arrugues no se’n aniran mentre dormiu per més cremes que us poseu. També és cert que per més colònies diferents que provis mai tindràs el cos que tenen les i els joves que les anuncien si no passes pel gimnàs, i per més que t’ho diguin, si no tens facebook, tranquil que existeixes!! Oi Bakero?? Fa molt temps que ja no ens venen productes, sinó sensacions o emocions lligades a un producte, que en la majoria de casos no tenen cap relació. Ens venen frescor, tendresa, solidaritat, felicitat, llibertat, autenticitat, força, poder i mil i una il·lusió més que mai aconseguirem pel sol fet de comprar.
Dies enrere vaig llegir la noticia de que hi ha dissenyadors de fragàncies especialitzats en crear aromes que influeixin directament en els nostres sentits alhora de comprar i vaig recordar un documental que havia vist i recomano “Neuromarketing”. Encens el televisor, compra, compra, compra!!!... obres el diari, compra, compra, compra!!!!... surts al carrer, compra, compra, compra!!!... i un cop saturats els ulls amb anuncis, cartells i demés, ara ens volen saturar el nas perquè comprem a través d’ell. Un cop el nas també estigui saturat, ens entraran per l’oïda i a l’aguait quan ens saturin l’oïda, per què com no espavilem i despertem, aviat ens col·locaran les vendes pel cul!!!