Procuro
anar sempre a l’última, m’esforço per seguir aferrissadament
les modes i intento ser super-fashion, el problema és que sóc molt
lent i vaig tard, per això encara tinc un telèfon que fa ring ring,
una cafetera que fa xup xup, un jersei ple de boletes i una cuina de
gas butà. Però les modes van i venen, tornen i se’n van, i ho fan
tan de pressa que, quan encara no he entès això de la fundació del
Bulli i aquests menjars tan estranys que necessiten tres línies
d’una carta per descriure’t una oliva, resulta que tornen els
caldos. I per caldos, colors. N’hi ha per a tots els gustos, però
des de la cuina del cau us vull proposar una recepta molt casolana...
Ingredients
(depenent sempre dels “mercats”)
- Cua i jarret de vedella desnonada.
- Un braó de xai aturat.
- Espatlla d’estudiant estomacada.
- Un xoriç Millet, Camps o Urdangarín.
- Un os de cabrit, tros de cabró o peu de ministre.
- Uns ous ridículs.
- Un retall de verdura sanitària.
- Una branca d’educació esquinçada.
- Una botifarró de justícia suprema.
- Deu porres, un nap, una xirivia i de porros ni un.
- Una pastanaga de reforma (a gust del comensal o patronal).
Posem tots aquests ingredients en una olla a pressió, afegim un bon pessic d’indignació, un raig de futur negre avinagrat i força sal a la ferida. Tanquem l’olla, la posem al foc i deixem coure lentament. Un cop arrencat el bull i el xiulet de l’olla ja comenci a xiuxiuejar, ve el pas essencial per obtenir un bon resultat.
Apugem
el foc a tota castanya!!! i ja posats, també apujarem el gas, la
llum, l’aigua, el telèfon, la benzina, els impostos, i tot el que
puguem apujar. Amb el foc a tota hòstia i l’olla xiulant com una
boja, fotem el camp de la cuina tan ràpid com sigui possible, cames
ajudeu-me i fins on arribem. Ah, i no us preocupeu per les quantitats
que quan rebenti, de caldo n’hi haurà per tothom!!