Cansat
de sentir a més d’un polític dient que en la situació actual hem
d’actuar tots plegats com si fóssim una gran família, “l’Estat”,
he acabat per intentar imaginar-me aquesta família per un moment...
El pare, “el Banc”. Ha deixat la mare i ha fotut el camp amb la seva amant, “la Gran Corporació”. S’han instal·lat en un indret idíl·lic, tot un paradís fiscal, i estan tot el dia de festa jugant-se els diners al Gran Casino, “la Borsa”, sense perdre un duro això si. Ja se sap que en el joc la banca sempre guanya. Així que el molt cabró s’està folrant amb la situació i a casa només hi envia unes engrunes per a la manutenció.
La mare, “la Política”, tot i no disposar dels mateixos diners que quan era casada, no vol deixar de cap de les maneres de portar el tren de vida que portava abans de la separació. No deixa de viure envoltada de luxes, tampoc deixa les reunions de bridge. No ha acomiadat al servei domèstic, ni al xofer, ni al massatgista ni al jardiner. En comptes d’això, aconsellada per una cosina que te a Alemanya, ha decidit retallar en tot el que suposi benestar per a l’àvia i els tres fills, l’un funcionari, l’altre aturat, i el petit, empresari a punt de fer fallida.
De moment a casa només mana la mare i l’únic que poden decidir els tres fills i l’àvia és amb quina ma volen que la mare els hi clavi la bufetada, si amb la dreta o amb l’esquerra. Aquests, farts de la situació i molt indignats, no paren de manifestar-se per el menjador de casa en contra de la mare, el pare i la puta de l’amant, i amb l’experiència de l’àvia i les ganes de treballar dels fills, ja es comencen a organitzar pel seu compte.
El servei domèstic, el massatgista i el xofer, triats sempre a dit per la mare, representen tots els alts càrrecs, assessors, adjudicataris d’obra i tota la varietat possible que pot haver-hi de endollats. El que no acabo de entendre ni veure clar és que hi pinta el jardiner en tot això i per quin motiu el continua mantenint la mare, tenint en compte que aquesta família viu en un pis, sense terrassa ni jardí.
Calla, calla, ja ho tinc! El jardiner deu ser la monarquia, quins collons!