Quan
era més jove, en aquells temps en que per a mi el món s’havia
d’acabar cada cap de setmana, em vaig treballar un exercici mental
a base de meditacions amanides amb substàncies psicotròpiques.
Aquest em permetia transformar una mala noticia entrant, en un riure
sortint, aplicant en mig del procés una gràcia tècnica.
Feia
temps que no usava aquesta tècnica, ja que amb els anys s’aguanten
millor els cops baixos, però tal com està la situació i degut a la
quantitat de trompades que vénen, he decidit tornar-la a posar en
pràctica.
Ara, cada vegada que m’assabento que un tecnòcrata ha agafat les regnes d’un país, em poso a riure. Si a sobre m’arriba a les olleres que tots aquests tecnòcrates estan relacionats d’alguna manera amb els noms de “Goldman Sachs” o “Lehman Brothers”, llavors ja em pixo de riure. Però per acabar-ho de rematar, si abans de tot això he mirat el documental “Inside Job”, es que em descollono!!!
Per molt que rigui penso que si no espavilem, qualsevol dia ens aixecarem, mirarem cap al cel, i trobarem les cares de Papademos, Monti, Luis de Guindos i altres, esculpides a la muntanya de Montserrat. Això si, a la cara de Luis de Guindos li posaran una careta de Rajoy.
“Si
follar cada quatre anys, es pot dir que és no tenir vida sexual,
votar cada quatre anys, tampoc és vida democràtica”. Si votant
cada quatre anys, tinc la sensació de viure sota una dictadura
encoberta, el dia que ho treguin ja podem arriar veles...